Era una calorosa nit d'estiu (Juliol de 2002) quan al nostre estimat president Xisco Olivares se li va ocorre que podíem muntar un equip de rugby, ¿massa cervesa?¿un tumor cerebral?¿l'encant de la nit mallorquina? mai sabrem quin va ser el motiu que l'impulsà a creure que podríem ser un equip de rugby.
Al primer entrenament de l’equip tan sols es presentaren cinc "balaperdidas":
Xisco, Mariano, Miquel, Ángel, y Willy
Quan volguérem adonar-nos ja estàvem entrenant per no se què de un una pretemporada de rugby 10, tan sols teníem dos mesos per aprendre a jugar... "Estàs loco? Però si jo no me se ni les regles? En sa meva puta vida he vist cap partit!" aquestes varen ser literalment les meues paraules ... passades unes quatre setmanes sabíem llançar la pilota, córrer tots junts en la mateixa direcció i poc més, va ser llavors quan arribaren al nostre equip uns immigrants argentins (que havien jugat tota la vida) i ens van donar la darrera empenta cap a l'abisme del terreny de joc, o això me va parèixer al trepitjar-ho per primera vegada.
La resta va venir rodat, alguns nous incauts s'apuntaren a jugar con nosaltres, trobarem un nombre adequat per l'equip, començarem a jugar i a perdre partits, coneguérem gent nova i van aprendre que el nostre millor temps es sempre el tercer.
